Crítiques, boom boom...bang bang....

La majoria experimenta una por brutal a la critica. No creuen en si mateixos i aquestes coses.

Haurà alguna cosa que temis més que a la crítica? Ni puta idea pero, a que des de petit/a has rebut les crítiques dels teus pares "Mira com menges! Que fas fent això! Amb tu no farem res bó.” I ja que els teus pares són les primeres persones amb les quals tens contacte, la influència que reps d'ells és decisiva per el teu desenvolupament. La confiança o desconfiança que sembrin els teus pares en tu et donarà la força necessària per a enfrontar-te al món, o tenir-li por. Ja a l'època de l'adolescència, experimentes les crítiques dels teus amics. El curiós és que, sent una època en la qual el caràcter s'està formant, i la majoria no està molt segur de si, qualsevol expressa una crítica tonta cap a tu, la reps amb tota la fe del món i vas fent la teva auto-imatge d'algú que no ets tu. I que és tan o més insegur que tu. La crítica l'únic que aconsegueix és el teu ressentiment cap a la persona que et va criticar. Tots d'acord?

He observat que la carrera per obtenir riqueses és una simple por a la crítica i por als altres.

Por jo? Diràs.... doncs si, és por.

Tens por que els altres pensin que ets pobre i no ets rexitos. I saps que? Cada persona veu el món no com és, sinó com és ella. Dues persones poden veure la mateixa escena amb diferents ulls. I això parla del que és ella i del que està sentint, no del que realment està passant.

Una persona pot estar tan convençuda del seu punt de vista que intenta convencet a tu, resultat? Si tu no creus en les teves idees, acabes acceptant les de l'altre, per la convicció i força amb les quals t'exposa. I no hi ha res de veritat en la seva opinió. Elmón és una interpretació molt personal. La gent s'encadena als seus fracassos, acceptant-los com veritats. I en la seva amargor, sent ressentiment i projecta les seves derrotes sobre tu que desitges triiunfar. I en ocasions sense desitjar-ho, per un sincer acte d'evitar-te dolor, t'estan matant.

Els teus amics i familiars sovint expressen els seus complexos, pors i forma negativa de veure la vida a través de les seves crítiques cap a tu. En qualsevol cosa que ets diferent a ells, et diran el que ells opinen. Em pregunto quants complexos tens perquè algú et va fer una crítica que va destruir la teva confiança. La crítica destrueix la teva confiança i et fa tímid. Et fa perdre la seguretat al parlar, et fa evitar discusions contra persones que estúpidament i sense raó et critiquen. Fan que no expressis els teus punts de vista, independentment de si tens raó o no. Destrueix la teva ambició i el teu desig de triunfar.

Curiosament, la gent que mes critica és la qual té més complexos d'inferioritat, i la qual mes es molesta quan la critiques i menys valor i cullons té. El valor, diria que és assumir les teves idees i creure primer en tu abans que en els altres. Perquè comparteixes els teus somnis amb els que creuen amb l'impossible?Perquè creus en el que diuen els que mai han intentat una merda, i no en tu? Si el teu interior et dicta fer una cosa cal fer-la. El preu d'obeir als altres abans que tu mateix és tirar a la basura la bella sensació de viure tu la vida com tu la triis viure. Amb els teus fracassos, derrotes i reptes, és millor viure la teva vida com el teu cor mani. No d'acord a les normes socials.