Aurora

De vegades sembla que tots els camins es xapen, que el dia ess etern, que t'has deixat la porta del congelador oberta i t'ha congelat el cor, que no existeixen més flors, que la teva destinació són les llagrimes, que només ja solitud, que han desaparegut les estrelles. Que el somriure es va apagar sobre la terra, que els dies són curts i plujosos, que les nits són interminables i sense lluna, que no hi ha espai per als teus peus, que no hi ha sortida en el carrer que és la vida, que la indiferència i la desilusió no deixen bombejar el teu cor. Però encara pots confiar, que tu ets un camí etern i obert, que el teu ets un dia solejat, que a la teva anima no hi ha estacions, només n'hi ha en la teva ment, que fins en el desert més sec hi ha una flor, que les llàgrimes, com l'aigua, donen vida, que tu ets el millor amic de tu mateix, Que dintre de tu la cara de la vida somriu, que en tu està el sol radiant, solament és de nit si li dónes l'esquena, que el món és ample, es teu perquè tu ets el món, que nord, sud, est i oest són punts per a la teva elecció. Estàs destinat a donar, més que a rebre, sempre. Tingues confiança perquè encara que la teva ment et parli de portes tancades i de solitud, aquest és un timo del mil. Estas destinat a ser llum per a molts que necessiten de la teva llum i del teu amor. No et quedis tancat en el teu racó.